Patata emmascarada del Berguedà amb bolets saltejats

De la classe del David Lienas gràcies a Bonpreu

Ingredients:
- 1 kg. de apaptes roselvald (o patates per fregir)
- 1/4 de botifarra negre
- 1/4 de botifarra blanca
- 30 gr. de cansalada tallada a llesques fines
- 2 alls
- sal i pebre
- oli d'oliva verge
- 400 gr. de rossinyols
- 200 gr. de foie fresc (opcional

Peleu i talleu les patates a daus d'un centímetre de costat aproximadament.
Poseu-les a bullir en aigua freda amb sal. Deixeu-les coure fins que estiguin ben toves. Escorreu-les i reserveu-les.

Mentre couen les patates, talleu les botifarres i la cansalada a daus de mig centímetre de costat aproximadament i reserveu-ho.

Poseu una cassola a escalfar amb oli d'oliva. Afegiu-hi la cansalada i deixeu coure a foc lent fins que estigui ben daurada. Afegir-hi les botifarres i els alls camisats (amb pell i aixafats). Quan els alls es comencin a daurar, retireu-los i afegiu-hi les patates ben escorregudes.
Deixar coure a foc lent, tot anant aixafant les patates amb una espàtula a la vegada que les barregeu amb les botifarres i la cansalada. Es el moment d'afegir també el foie, si es vol.

Rectificar de sal i pebre (compte amb la sal, les botifarres cuites ja salen). Reserveu-ho en calent.

En una paella escalfant a foc mig saltegeu-hi els bolets nets (no els poseu a remull en aigua), just abans de treure'ls de la paella afegiu-hi oli, sal i pebre.

Servir els bolets acompanyanat d'unes quenelles fetes amb la barreja de patata i botifarres.

Nova classe amb el David Lienas gràcies a Bonpreu

Un cop més en David ha demostrat la capacitat d’informació que pot donar tot explicant una recepta... Genial!!!!

Tres receptes magnífiques que aniré penjant, i altres dites a més a més que també, un cop fetes, les penjaré.

Aquí la primera

Magret d’ànec farcit

Ingredients:
- 1 magret d’ànec
- 20 gr. de bull de castanyes i bolets (Salgot)
- 20 gr. de bull de nous
- 20 gr. de pinya en almívar
- 7 gr. de mel
- 100 m. de suc de taronja natural
- ½ litre de brou de carn
- sal i pebre
- llavors de cardomon
- vainilla mòlta
- 1 all
- 500 gr. de patates per fregir
- oli d’oliva verge
- orenga en pols
- una mica de maizena

Preparació de la salsa (una salsa que de ben segur queda bé amb moltes altres receptes):
Poseu a escalfar la mel a foc lent en un cassó. Quan comenci a caramelitzar-se (fa bombolles), mulleu-la amb el suc de taronja, una mica d’almívar de pinya i amb el brou de carn. Condimenteu amb les llavors de cardomon i la vainilla mòlta, deixeu reduir, tot aconseguint que agafi consistència i potència de sabor. Opcionalment podeu lligar la salsa amb una mica de maizena quan ja tingui el sabor que li voleu donar. Vigilar que si redueix molt pot quedar massa forta de gust.
Quan la salsa estigui llesta, coleu-la i reserveu-la.

Peleu i talleu el bull a tires fines.

Talleu superficialment la pell del magret tot fent una xarxa, sense arribar a tocar la carn.
Feu una incisió (com un llibret) al centre del magret d’ànec i farciu-lo amb el bull i la pinya tallada per la meitat per que sigui més fina. Tanqueu-lo i reserveu-lo.

Per fer el rösti
Peleu i renteu les patates. Talleu-les a juliana ben fina, millor si us podeu ajudar d’un ratllador. Un cop tallades no les poseu en aigua, perdrien la fècula que contenen i és necessària per fer el rösti.
Salpebreu-les, condimenteu-les amb orenga i afegiu-hi una mica d’all picat.

Poseu una paella ben petita a escalfar al foc ben lent, afegiu-hi la patata tot donant-li forma de truita i deixeu que la patata es dauri una mica per la base. Doneu-li la volta i acabeu-la de coure al forn a 160ºC.

Mentre salpebreu l’ànec i poseu-lo a coure a foc lent en una paella pel costat de la pell. Com que l’hem tallat a quadres finament, es courà millor, deixarà anar més greix i quedarà més bonica a l’hora de presentar-la.

Quan la pell estigui ben daurada doneu-li la volta i deixeu-ho coure uns intants per la banda de la carn.

Serviu el magret escapolat (tallat a trossos) sobre el rösti de patata i acompanyeu amb la salsa de taronja.

Nota meva: crec que quedaria millor amb pinya en el seu suc que no pas amb pinya en almívar. Personalment la pinya en almívar no m’agrada.

Vista a Vinaròs, segona part

Un cop acabada la visita a Ca la Massita (després hi tornarem a veure com han quedat les farinada de repassos i trobar-nos amb la sorpresa de tenir-ne un paquetet per cadascú), varem anar al Restaurant Bergantin, escollit gràcies a les recomanacions del Massitet. Val ha dit que va ser una bona recomanació.

L’acollida del cap de sala, va ser magnífica, i l’atenció que va mostrar durant tot el dinar, molt agradable. Just al punt d’estar per a tot sense estar massa a sobre.

Primer varem degustar uns entrants variants, entre ells els famosos llagostins de Vinaròs. En el meu cas fou el primer cop que els provava i val a dir que em varen agradar molt. Les gambes de Palamós i els llagostins de Vinaròs!! I els més bons són els petits, que s’acostumen a quedar a Vinaròs.

Després vingueren tres arrossos. Va a dir que aquest mes de novembre es celebra a Vinaròs la XV Jornades Gastronòmiques dels arrossos. Uns 16 restaurants ofereixen un menú on l’arròs és el plat estrella.

El menú en fotos:

Tellarines
Per a mi genials, amb un oli que feia sucar-hi pa

Escopinyes

Calamars saltejats amb fruits secs
Gens malament, malgrat que no m’agraden les panses em va agradar el joc de gustos

Gambes panxudes
Molt bones i amb una forma curiosa, amb panxa!

Llagostins de Vinaròs
Moooltt booonnsss...

Arròs d’ortigues de mar (anemones)
L’estrella del dinar, malgrat que la textura pot semblar estranya es desfan a la boca, barrejades amb l’arròs, donant-li un gust a mar impressionant.

Arròs de popets i carxofes
Va ser el que va disputar amb força l’estrellat de l’anterior.

Arròs negre
Val a dir que també estava molt bo, però davant la novetat de les ortigues...

Combinat de tast de postres: flam, formatge i xocolata

També uns pastissets de Ca la Massita, de cabell d’àngel, moniato i de la pasta sola

No em vaig apuntar els vins però els podeu veure a qualsevol de les altres cròniques.

Sols queda dir una cosa: ens tornaran a veure per Vinaròs!

Visita a Vinaròs, primera part

El títol de la crònica hauria de ser la mateixa que li ha donat a la pre-crònica l’Starbase, Demasiao pal cuerpo massitas chronicle.
Amb tant bona acollida han aconseguit fer-nos addictes a les visites a Vinaròs, de ben segur que l’any vinent ens hi retrobarem i, com que el boca a boca funciona, segurament serem més!

Dos cotxes junts varem sortir de Barcelona, el Massitet i la Kisumenja amb una amiga seva, la Maria. El Manel amb la Mar i jo. En arribar una passejada tranquil·la pel passeig de Vinaròs, amb explicacions del Massitet, mentre esperàvem que arribessin els altres blocaires.
Un cop va arribar l’Starbase i la Cris, varem anar cap al Forn de pa Massita que feia estona ens esperàven. Allí ens retrobarem amb el Miquel i la Nuni i els seus fills, Guillem i Alba, i amb la Marta.

Ens varen fer, i l’Starbasse també en va fer, la farinada de repassos, un dels dolços típics vinarosencs que aquest forn, amb l’ajut del Juanjo Roda, professor de l’escola d’hosteleria, han estat recuperant. Podeu veure una explicació millor del que és la farinada de repassos a l’Olleta de Verdures.

Després ens varen obsequiar amb una aperitiu de Coc de Abadejo, de verdures, de tonyina i de sardines fresques (per a mi aquests dos últims els millors), acompanyat d’un vermut amb sifó i pell de llimona que es diu bicicleta.

La Massita ens acompanyava contestant totes les nostres preguntes, i mostrant-nos altres dolços, pans i productes tradicionals, alguns també recuperats per ells. També ens acompanyà la seva filla i germana del Massitet, que ha pres el relleu de la tradició familiar amb empenta. Una gran feina que recolliran en un llibre que esperem que surti per Sant Jordi (ja tenim llibre que comprar!).

Ja ha dit i no em cansaré de repetir l’acolliment que ens han fet, moltes gràcies a tots.

La propera crònica, la del dinar.

Podeu veure les altres cròniques:

Olleta de verdures (Josep Àngel i Susanna)
DeCuina (Oscar i Cris), i aquí
Un cocinillas online (Manel) i aquí
Baixa Gastronomia (Mar)
Cuinetes (Miquel i Sílvia), vídeo1, video 2, crònica 2
Pa de nous (Marta)

Cargolada de dues maneres

Del llibre Cuinar per ser feliç de la Carme Ruscalleda.

Ingredients:
- 2 kg. de cargols purgats
- un ramet d'herbes (farigola i mitja fulla de llorer)
- 100 gr. de cansalada virada salada
- 100 gr. de salsitxes
- 1/2 copa de vi ranci
- 2 cebes
- 6 tomàquets madurs
- 1 bitxo
- 1 cabeça d'alls
- julivert
- 1 ou
- porradell (ciboulette)
- sal i pebre
- mostassa granulada
- oli d'oliva verge
- vinagre de Xerès

Tallar la cansalada i les salsitxes a daus molt petits i reservar.

Cal vigilar que els cargols siguin vius en posar-los dins l'aigua freda. Posar-los al foc. En arrencar el bull canviar l'aigua i de nou bullir fins que torni a arrencar el bull. Abaixar el foc i deixar-los bullir a mitja potència.
Salar, tirar el ramet d'herbes i deixar-ho coure uns 50 minuts. Provar i, si cal, rectifiqueu de sal.

En una cassola amb un fil d'oli i a mig foc, enrossir els daus de cansalada virada 3 minuts. Afegit les salsitxes i continuar sofregints 5 minuts més. Han de quedar rosses. Afegir les cebes picades ben fines i 4 grans d'alls aixafats. A foc lent deixar-ho enrossir.

Afegir al sofregit els 4 tomàquets ratllats, el bitxo tallat petit i salar. Continuar a foc lent deixant-ho confitar uns 10 minuts.

Tirar al sofregit la mitja copa de vi ranci, deixar-ho coure durant 5 minuts, tastar la sal i reservar.

Preparar una vinagreta mescant bé 2 tomàquets ratllats, julivet i porradell picats, una cullerada de mostassa granulada, sal, pebre, 2 cullerades de vinagre, 10 cullerades d'oli verge.

Preparar un allioli de manera tradicional: picar molt bé al morter 4 grans d'all amb un xic de sal. Anar-ho lligant a raig de setrill amb l'ajut del morter.

Servir la meitat dels cargols en una plata, sortint de l'olla, calents i escorreguts. Servir a cada comensal les dues salses, vinagreta i allioli per anar sucant-hi els cargols.

L'altra meitat de cargols els tirem a la cassola, escorreguts. Remenar amb molta cura i deixar coure tot junt 5 minuts.

Ales de pollastre amb inspiració de Cuinetes

El bloc Cuinetes va penjar aquesta recepta de broquetes de pollastre, tenia ales de pollastre i vaig pensar que quedaria bé. Sols un canvi, el mirim (licor japonès per a cuinar i marinar).

Ingredients:
- 4 ales de pollastre
- ½ got de salsa de soja
- 50 cl. de mel
- un raig de mirim
- sèsam torrat
- sal i pebre
- oli d’oliva verge

Barrejar la salsa de soja amb la mel, si cal fer desfer una mica la mel al microones per tal que es barregi bé amb la soja. Reservar en un bol.

Netejar i cremar les ales de pollastre, separar-ne les parts. Salpebrem.
Posar-les dins la barreja de salsa de soja, remenar i reservar a la nevera durant una hora.

En una paella amb oli, anar fregint els trossos d’ales. Seguidament passar-los pel sèsam tot arrebossant-los.

Fer una reducció amb la salsa de marinar, fins a aconseguir una textura de caramel. Salsejar les ales abans de servir.

Amanida de pollastre i pinya

Tinc el costum de fer el brou amb ales de pollastre, però tenia un pit de pollastre avorrit a la nevera i li vaig posar. El vaig aprofitar per fer aquesta amanida.

Ingredients:
- un pit de pollastre
- una llauna de pinya al natural petita
- una ceba
- dues cullerades grans de maionesa
- dues cullerades petites de curry

El pit el vaig fer coure dins el brou, crec que és la millor manera per fer aquesta amanida per què a la planxa o fregit queda massa ressec. Tallar-lo a daus petits i posar en un bol.
Tallar els tres talls de pinya que hi ha en la llauna a talls petits i afegir amb el pollastre. Reservar-ne el suc.
Picar ben fina la ceba i afegir-la a la barreja anterior.

En un altre bol barrejar la maionesa, el curry i afegir el suc de la pinya tot aconseguint una salsa clara.

Amanir la barreja de pollastre, pinya i ceba amb aquesta salsa.
Servir freda.